“L’últim que necessitava el món és una altra guerra i, en esta ocasió, una guerra il·legal, absurda, cruel que ens allunya dels nostres objectius econòmics, socials i mediambientals”, va emfatitzar Sánchez durant la seua intervenció.
Contundent com en ocasions anteriors, el mandatari espanyol va assegurar que esta guerra obeïx a un únic propòsit: “alimentar els interessos d’uns pocs, dels de sempre, dels d’a dalt”.
Sense arribar a esmentar explícitament el president nord-americà, Donald Trump, ni el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, Sánchez els va culpar obertament de “minar la legalitat internacional, desestabilitzar orient mitjà, revifar els conflictes a Iraq i al Líban”, entre d’altres. Encara que va carregar especialment contra el president nord-americà en retre-li l’aixecament de les sancions petrolíferes contra Rússia, donant així a Vladimir Putin “més de 8.000 milions d’euros (US$ 9.260 milions) per a finançar la seua guerra i la seua invasió a Ucraïna”.
Una sèrie de crítiques obertes cap a tots dos mandataris a les quals va afegir el cost econòmic del conflicte, apuntant que a Espanya “el dièsel i el gas han arribat a pujar un 35 i un 95 per cent, respectivament “, i que el conjunt d’empreses que conformen l’Ibex35 -el principal índex de referència de la borsa espanyola- “ha acumulat una caiguda del 9%, la qual cosa significa que les empreses espanyoles, en tan sols un mes de conflicte, han perdut més de 100.000 milions d’euros (USS 115.860 milions, aproximadament)”.
Esta postura, brandida pel líder socialista des de l’inici del conflicte, li ha valgut dures crítiques de Trump, qui fins i tot va amenaçar de tallar els llaços comercials amb Espanya. Però això no ha ablanit Sánchez, qui va assegurar este dimecres que ser aliat o amic d’un altre país no significa obediència, ni tampoc seguidisme cec”, sinó que l’obligació és “dir-li al teu soci la veritat, encara que siga incòmoda”.
Crítiques a nivell nacional
La compareixença de Sánchez no va estar exempta de retrets a nivell nacional. Específicament, contra el principal partit de l’oposició, el Partit Popular (PP), al qual va adjuficar la decisió de l’expresident del Govern i de la mateixa formació, José María Aznar, la decisió d’involucrar el país en la guerra d’Iraq l’any 2003, malgrat que no era una idea popular.
Aznar “volia sentir-se important, perquè volia que el president dels Estats Units d'aleshores, George Bush, el convidara a un puro i poguera posar els peus sobre la taula”, ironitzà Sánchez durant la seua al·locució.
El que vingue després d'esta participació en el conflicte, segons Sánchez, va ser “el major desastre geopolític del món des de la guerra del Vietnam”, encareixent la cistella de la compra, el preu dels combustibles i estimulant la presència del terrorisme gihadista a Europa.
Durant el seu torn de paraula, l'actual president del PP, Alberto Núñez Feijóo, criticà Sánchez per fer “oposició al govern d'hui fa 23 anys”, i d'usar el conflicte a l'Iran com una cortina de fum per a desviar l'atenció del fet que no s'han aprovat uns pressuposts generals per a este 2026 (que seguixen prorrogats els de l'any 2023).