"La posició d'Espanya és la mateixa que en Ucraïna o en Gaza. No a la fallida d'un dret internacional que mos protegesc a tots. No a resoldre conflictes amb bombes. La posició espanyola es resumixc en quatre paraules: no a la guerra", digué Sánchez durant una compareixença davant els mitjans en el palau de La Moncloa.
Sánchez prengué com a referència la invasió dels EUA a Irak en 2003, en la qual estigué involucrat el govern espanyol liderat aleshores pel conservador José María Aznar.
"El món ja ha estat ací abans. Fa 23 anys, una altra administració dels Estats Units mos portà a una guerra injusta. La guerra d'Irak generà un augment dràstic del terrorisme, una greu crisi migratòria i econòmica", digué el dirigent socialista."Eixe fou el regal del trio de les Açores, un món més insegur i una vida pitjor", afegí en referència a la reunió a Portugal dels presidents dels EUA, Regne Unit i Espanya on es segellava una aliança per a l'acció militar a Irak en 2003.
La reacció de Donald Trump d'amenaçar de tallar les relacions comercials dels EUA amb Espanya es degué al fet que Madrid no li permeté l'ús de les bases militars nord-americanes que hi ha en territori espanyol.
"No s'usen i no s'usaran les bases per a res que no estiga dins del conveni (de Cooperació per a la Defensa) i per a res que no tinga encaix en la Carta de Nacions Unides", havia dit este dilluns el ministre d'Assumptes Exteriors espanyol, José Manuel Albares.
Això produí una reacció directa de Trump, qui parlà de la "manca de col·laboració" del govern espanyol en la seua ofensiva conjunta amb Israel contra l'Iran que es desenvolupa des d'este cap de setmana.
"Espanya ha estat terrible", digué Trump en una roda de premsa en l'Oficina Oval este dimarts.
"Anem a suspendre tot comerç amb Espanya. No volem tindre res a veure amb Espanya", afegí.
El conflicte
Des que s'inicià l'atac contra l'Iran per part dels EUA i Israel este cap de setmana, l'executiu espanyol deixà clar que no contribuirà a un conflicte que ha descrit com "un despropòsit de conseqüències imprevisibles", sense l'aprovació del Congrés dels EUA i sense aval de Nacions Unides.
Per això, el president Sánchez, recolzat pel ministre d'Exteriors, Albares, i la de Defensa, Margarita Robles, donà l'ordre de no autoritzar l'ús de les bases nord-americanes a Espanya de Rota (Cadis) i Morón de la Frontera (Sevilla) per a les operacions contra l'Iran.
La decisió va portar a que el Pentàgon retirara este dilluns una desena d'avions cisterna KC-135 desplegats en les dos bases per a subministrar combustible en l'aire als seus caces bombarders, segons va confirmar la ministra Robles.
Davant la decisió d'Espanya, Trump va subratllar que "algunes de les nacions europees han sigut de molta ajuda", fent al·lusió a Alemanya, "i altres no ho han sigut en absolut".
"Espanya ha sigut terrible, així que anem a tallar tot el comerç amb ells. No volem tindre res a veure amb ells", va assenyalar des de la Casa Blanca durant una reunió amb el canceller alemany, Friedrich Merz.
Enmig d'eixa reunió, Trump va recordar un dels punts de disputa entre Espanya i els EUA en els últims mesos: la despesa militar.
"En primer lloc, tot va començar quan tots els països europeus, a petició meua, van fer el que devien fer, que era una contribució del 5% [del PIB] a l'OTAN. I tot el món estava entusiasmat amb això, Alemanya, tots, i Espanya no ho va fer", va assenyalar Trump.
Sánchez va reiterar en la seua resposta que es tractava d'un punt no negociable: "Alguns diran que això és ingenu. L'ingenu és pensar que la solució és la violència", va indicar en el seu discurs d'este dimecres.
"O pensar que practicar un seguidisme cec i servil és liderar. No anem a ser còmplices d'alguna cosa que és roí per al món per por a les represàlies d'algun", va afegir sense citar Trump.
La UE marca el marc comercial
El líder espanyol també va recordar que els acords comercials entre tots dos països estan regits sota el bloc de la Unió Europea i que qualsevol canvi haurà de negociar-se d'eixa manera.
A més va fer referència als qui van cridar l'atenció sobre els crims comesos pel règim iranià en els últims anys, especialment la ferotge repressió de gener d'enguany on es calculen que unes 3.000 van morir mentre protestaven contra el govern.
"Ningú està a favor dels aiatol·làs. Però la pregunta és si estem del costat de la legalitat internacional i de la pau", va anotar.
I va agregar: "La ciutadania espanyola va estar en contra de Saddam Hussein [líder d'Iraq deposat en 2003 després de la invasió dels EUA], però això no la va portar a donar suport a una guerra injusta. Repudiem el règim de Teheran, però demanem una solució diplomàtica".